“Neverwhere. Sota Londres” (Neil Gaiman, Obscura Editorial)

La reciente edición del clásico de Neil Gaiman “Neverwhere” en catalán, publicada por Obscura Editorial, merece una reseña de este título que tanto apreciamos en la misma lengua en la que la hemos leído. Por lo tanto, aviso a navegantes, os informamos que esta reseña os la ofrecemos en catalán. Benvinguts a Londres de Baix!

Sota els carrers de Londres s’hi amaga un món que ningú mai no arribaria a imaginar. Es tracta d’una ciutat subterrània fora de norma on conviuen rates, assassins, monstres i éssers de tota mena, i és l’indret on es perden sense remei els qui s’escolen entre les escletxes del caos que impera en la capital britànica.
Una nit en Richard Mayhew, un jove empresari amb una vida absolutament anodina, socorre la Porta, una noia que jeu ferida a la vorera. Poques hores després, ha estat esborrat inexplicablement de la memòria de la ciutat: de cop i volta la seva promesa no el reconeix, els taxis no s’aturen quan els crida, i nous llogaters s’han instal·lat al seu apartament. En Richard no tardarà a descobrir que la Porta ve d’un Londres ocult sota terra, el Londres de Baix, un indret d’ombres i de fosca on ell ara ha quedat proscrit. En no trobar la manera de tornar al Londres de Dalt, en Richard no tindrà cap més remei que acompanyar l’enigmàtica noia i el seu peculiar seguici en una croada d’allò més perillosa.

El britànic Neil Gaiman és un autor que em té robat el cor. Les seves obres ens ofereixen sempre un bitllet d’anada i tornada a un univers de fantasia molt particular, inclassificable i inimitable, sovint un lloc fosc i misteriós habitat per gent estranya, un món paral·lel al nostre que es troba a un sol pas i al que s’arriba a través d’un llindar màgic i amagat. ‘Fantasia urbana‘ l’anomenen, per encaixar les seves obres dins algun tipus de gènere. Aquest és el Gaiman que em sedueix, el de “Stardust“, “El llibre del cementiri“, “Coraline“, “L’oceà al final del camí” o aquesta deliciosa “Neverwhere“. De fet aquesta va ser la primera novel·la en solitari de l’autor anglès, publicada originalment el 1996, i que Obscura Editorial ens ha portat per primera vegada en català, amb la traducció d’en Lluís Delgado. Aquesta edició pren com a referència un text original en anglés revisat pel mateix Neil Gaiman, que explica al pròleg les motivacions i les raons d’aquesta revisió i els canvis que ha introduït respecte al manuscrit original. També inclou un relat curt adicional, “De com el Marquès va recuperar l’abric“.

La vida de “Neverwhere” ha estat, com a mínim, agitada i s’ha adaptat a diferents formats. Inicialment va ser concebuda com una minisèrie de sis episodis per a la cadena de televisió BBC, emesa l’any 1996 per la BBC2. Estava dirigida per Dewi Humphreys, protagonitzada per Gary Bakewell, Laura Fraser, Hywel Bennett, Clive Russell, Peter Capalde i Paterson Joseph, entre altres, i comptava amb música de Brian Eno. La història va tenir una adaptació literària del propi Neil Gaiman que va ser publicada poc després de l’estrena televisiva i en què l’escriptor va incloure tot allò que no havia pogut incorporar per a la versió televisiva. Després va saltar al còmic a l’any 2005 de la mà del guionista Mike Carey i el dibuixant Glenn Fabry per al segell Vertigo de DC Comics, va comptar amb una versió dramatitzada per a ràdio de l’any 2013 (amb les veus de Benedict Cumberbatch, James McAvoy o Natalie Dormer) i també va comptar amb algunes versions pel teatre.

Per als qui ja mostràvem adoració sense límits per l’escriptor britànic amb anterioritat, aquest “Neverwhere” ens serveix per afirmar i confirmar que Gaiman és un mestre de la literatura contemporania la imaginació de la qual desborda i vessa per les pàgines dels seus manuscrits. És un escriptor que sap perfectament quan s’ha d’estalviar un adjectiu i un adverbi, per accelerar el ritme de la lectura en paral·lel a la velocitat dels esdeveniments que ens narra, i que demostra com amb quatre paraules ben ubicades, pot descriure amb detall, per exemple, com un món immens ple. de màgia, princeses i àngels, criatures estranyes i monstres aterridors, mercats nocturns entre els passadissos dels magatzems Harrods, ponts foscos on les ombres esperen amagades per reclamar el seu tribut, les pudoroses clavegueres, estacions de tren amb més vida de la que un percep o laberints protegits per bèsties mítiques com els que ens mostra al Londres de Baix de “Neverwhere“. Cada pàgina d’aquesta obra és una font de sorpreses, idees sorprenents, aventures i entreteniment.

“Neverwhere” és la història d’un home anodí de vida avorrida i ordinara anomenat Richard Mayhew, un oficinista de la ciutat de Londres del segle XX que, en ajudar una jove ferida, es veurà arrossegat lluny de la seva vida, un viatge d’anada i sense bitllet de tornada a l’estrany i perillós lloc conegut com a Londres d’Abaix (el ‘London Below‘ en el seu original en anglès i el ‘Londres de Abajo‘ de la versió en castellà), un món subterrani i independent sota els carrers de la populosa capital britànica. Acompanyat per Lady Porta, una jove impetuosa que busca respostes (i venjança) a l’assassinat de la seva família, el Marquès de Carabàs, un murri peculiar sempre embotit en un abric de mil butxaques que mercadeja amb favors, i Caçadora, la ferotge guardaespatlles, un desorientat Richard viatjarà pel Londres d’Abaix, un món que té les seves pròpies regles i que haurà d’aprendre-les per sobreviure. En el seu camí es trobaran amb personatges molt variats, perillosos adversaris i aliats fidels interessants i curiosos, inclosos dos assassins sense pietat i implacables que els perseguiran amb afany.

Sí, el Londres d’Abaix de Neil Gaiman és un univers estrany i aterridor però, alhora, tan quotidià i proper com poden ser les sales de màquines de les nostres grans ciutats, carregat d’un sentit fosc de l’humor i, sobretot, d’una imaginació desbordant i fora del comú que als lectors habituals de Gaiman ja no ens sorprén. És el seu estil peculiar i particular, aquest inconfusible segell de l’autor ple d’un imaginari característic a mig camí entre el romanticisme anglès i la novel·la gòtica, amb tocs d’aventures a ‘dungeons ‘ i pinzellades de steampunk. L’imaginatiu Londres d’Abaix, un lloc que existeix sota els peus dels londinencs des de temps immemorials, i els fantàstics personatges secundaris que acompanyen l’odissea subterrània de Richard Mayhew, un paio peripatètic i maldestre que no aconsegueix transmetre empatia al lector, són del que és millor que Neil Gaiman s’ha tret del barret. L’estructura de la història és convencional, amb petites variacions respecte del format de l’anomenat ‘camí de l’heroi‘, aquest cànon que narra el viatge iniciàtic d’un personatge que afronta reptes, troba el seu mentor, es troba amb aliats i adversaris pel camí i, al final, es converteix en l’home que estava destinat a ser i triomfa.

En resum, “Neverwhere” és una obra molt recomanable, una novel·la de fantasia urbana per a públic juvenil que enlluernarà el lector adult. Sí, Neil Gaiman sempre té històries per explicar a tots els públics, i la majoria són tan interessants com entretingudes, i ens condueixen a llocs estranys, plens de llums brillants i d’ombres fosques, al límit borrós entre el bé i el mal, el somni i la vigília. Si, com nosaltres, us deixeu portar a través d’una porta secreta, ben amagada als ulls de la majoria dels ciutadans anònims que caminen pels carrers mig corrent, mirant el rellotge i el mòbil, fins a aquests camins que discorren sota els nostres peus, per túnels foscos al final dels quals ens espera una llum brillant, us prometo que Gaiman mai no us decebrà.

Neverwhere. Sota Londres
Autor: Neil Gaiman
Traducció: Lluís Delgado
Il·lustració de portada: Oriol Hernández
Data de publicació: Març de 2022
ISBN : 978-84-123827-5-4
Format: 15x23cm. Rústica amb solapes
Pàgines : 416
Preu: 23,90 euros