No puc negar que la portada de “Els secrets de Heap House“, la novel·la d’en Edward Carey publicada en català i castellà per Blackie Books, ja m’anticipava una mica el que m’anava a trobar a dins. Aromes victorians i una història que perfectament podria haver signat el meu estimat Neil Gaiman, on es mescla la fantasia amb els racons foscos d’un casalot immens i laberíntic que amaga mil secrets, on hi viu la peculiar família Iremonger. Una gran sorpresa que he gaudit moltíssim!

Durant generacions han viscut a HEAP HOUSE, la seva laberíntica mansió, on les jerarquies i els matrimonis els venen imposats. A les plantes superiors hi viu la família; a les inferiors, el servei. Al voltant de la mansió hi ha els CÚMULS: piles de brossa que ve de tot Londres i s’estén fins on arriba la vista.
Tots els membres de la família perpetuen una tradició, la de viure lligats a un OBJECTE DE NAIXEMENT que han de protegir amb la vida. Els objectes sembla que murmuren alguna cosa, però només en Clod Iremonger, l’ESCOLTADOR, és capaç de sentir-los.
L’arribada de la Lucy Pennant, una nova minyona de la mansió, ho canviarà tot. Perquè a l’horitzó de Heap House s’endevina una gran tempesta. I tots els secrets de la família Iremonger estan a punt de saltar pels aires per sempre.

Sempre que parlo dels llibres de l’escriptor anglès Neil Gaiman hi acostumo a detectar els mateixos elements característics. Te un estil propi que em té fascinat. Les seves obres ens ofereixen sempre un bitllet d’anada i tornada a un univers de fantasia fosc i misteriós habitat per gent estranya. En resum, relats que, tot i no ser terrorífics del tot, ens posen la pell de gallina doncs ens enfronten a pors i malsons de la nostra infantesa, a aquell límit borrós entre el somni i la vigília, quan treuen el nas les criatures que s’amaguen sota el nostre llit o a dins de l’armari. I la Heap House de Edward Carey té molt de tot això.

La historia de l’escriptor anglès Edward Carey, autor de la biografia novel·lada de Madame Tussaud que va escriure després de treballar al museu de cera homònim, ens trasllada a l’anomenada Heap House, una mansió situada a les afores de Londres, enmig d’una immensa deixalleria, tota envoltada per muntanyes de brossa i escombraries, que són la font de riquesa de la família Iremonger. Aquesta peculiar família viu enclaustrada a la seva mansió, i tenen uns costums ben estranys. Per exemple, que tots reben un objecte de naixement al que queden vinculats o que només es poden relacionar entre ells. Però a la seva casa també hi viu el servei, un munt de persones que, com formigues anònimes i silencioses, s’encarreguen de fer funcionar la Heap House quan la família Iremonger dorm. Una d’aquestes personetes és la Lucy Pennant, una òrfena que arriba a Heap House per fer de minyona, que es trobarà pels passadissos de la casa amb en Clod Iremonger, un membre de la família que té la peculiar habilitat de sentir parlar als objectes. I a partir d’aleshores tot canviarà per la Heap House, per en Clod i per la Lucy, i per la família Iremonger.

Els secrets de Heap House” es una obra excel·lent pels aficionats a la fantasia, pels lectors fascinats per histories ambientades en la era victoriana i, fins i tot, al gènere del steampunk. La imaginació vessa per les pàgines d’aquest primer llibre de la trilogia “Iremonger” i ofereix al lector idees tant originals com la laberíntica mansió Iremonger, construïda a partir d’altres cases com si fos un Tetris, o el paper dels objectes a la funció, tant els que són objectes de naixement com els que parlen amb en Clod. Escopidores, taps de banyera, poms de porta, pinces, caixes de mistos,… Tots els objectes de la Heap House tenen un nom i un vincle amb algun dels personatges. És un món ple de màgia i coses molt estranyes, tradicions molt angleses com l’upstairs/downstairs que separa família i servei, amb centenars de familiars Iremonger, la majoria d’ells ben peculiars i alguns de malvats, criatures aterridores com els Engendres, els pudorosos cúmuls a l’exterior o inclús una estació de tren subterrània per portar a l’avi Umbitt Iremonger fins a Londres cada matí i tornar-lo a casa cada tarda. Cada pàgina d’aquesta obra és una font de sorpreses, idees sorprenents, misteris per descobrir i aventures.

Sí, la Heap House de Edward Carey és una mica com el Sota Londres de Neil Gaiman a “Neverwhere“: un univers estrany i aterridor però, alhora, quotidià i proper. Un Londres al costat de Londres, com el de Gaiman era un Londres sota Londres. Un món al marge del món. A la novel·la en Carey ens ofereix un estil peculiar, a mig camí entre el romanticisme anglès i la novel·la gòtica, tot de color sípia, carregat d’un sentit fosc de l’humor i, sobretot, d’una imaginació desbordant i fora del comú que als lectors habituals de Gaiman no ens sorprendrà i trobarem familiar. També encaixaria força bé amb la filmografia de Tim Burton, o alguna de les novel·les de l’Edgar Allan Poe, Lemony Snicket i Roald Dahl. Però, sobretot, en Edward Carey construeix i ens ofereix un univers interessantísim com és la Heap House i la família Iremonger, que donen per a molt. Entre altres coses, donen per una novel·la sorprenent i diferent, que ens ha deixat enganxats des de la primera pàgina fins a la última. Quina meravella!

Els secrets de Heap House
Autor: Edward Carey
Traducció: Elena Martí
ISBN: 978-84-19654-34-2
Format: 15,5×22,1cm. Tapa dura
Pàgines: 408
Preu: 23,90 euros

La Gaseta de la família Iremonger