“El viatge de Shuna” (Hayao Miyazaki, Salamandra Graphic)

Dos anys abans que Hayao Miyazaki donés a llum l’estudi d’animació Studio Ghibli, juntament amb Isao Takahata, i es convertís en un dels grans mestres de l’animació japonesa, va avançar-nos algunes de les seves idees, allò que li interessava i sobre el que ens voldria parlar al llarg de la seva obra, en diferents obres. Una de les més destacades ha trigat quaranta anys a arribar a les nostres llibreries: “El viatge de Shuna“.

El jove hereu Shuna viu en una terra erma i hostil, i passa els dies observant amb desesperació com la seva gent treballa fins a l’esgotament, recollint l’escàs gra que creix als camps. Un dia, un misteriós ancià arriba al poblat després d’un llarg viatge, i, moribund, li parla d’unes llavors daurades amb la capacitat de dotar d’abundància les collites. Si les vol, però, haurà de pagar-ne el preu: les llavors es troben a l’indret on neix lluna i retorna a morir, on la terra anuncia la seva fi, un lloc del qual ningú ha tornat mai per explicar-ho. En Shuna, esperançat davant la idea de posar fi a la fam del seu poble, emprèn un perillós viatge cap a l’oest.

Estic convençut que no hi ha ningú que no sàpiga qui és en Hayao Miyazaki. Com a mínim, el nom us sonarà. Estic parlant del director, productor, animador, guionista i il·lustrador japonés responsable del Studio Ghibli. Tampoc no tinc cap dubte que tots els que el coneixem i hem gaudit de la seva obra pensem que el mestre Miyazaki és un geni, i que tant “La Princesa Mononoke“, com “El castell al cel“, “El meu veí Totoro“, “El viatge de Chihiro“, “Porco Rosso“, “El Castell Ambulant” o “La Ponyo al penya-segat” són totes elles joies sense comparació del cinema d’animació tradicional.

Avui, tot just sortit del forn, ja tenim als cinemes la nova pel·lícula del mestre, “El noi i la garsa“, però durant uns anys vam arribar a pensar que mai més gaudiríem del seu talent. I és que l’any 2013, després de l’estrena de “El vent s’aixeca“, Hayao Miyazaki va anunciar que abandonava les tasques creatives a l’Studio Ghibli i passava a ocupar un lloc secundari en el desenvolupament de produccions animades de la productora japonesa. No es retirava per problemes de salut, sinó que estava cansat. Cansat de crear sense parar. Afortunadament, el mestre va canviar d’opinió i va continuar treballant.

Quan en Hayao Miyazaki encara era un autor desconegut arreu i d’obra escassa, allà per l’any 1983, va crear l’excepcional “El viatge de Shuna“, una novel·la il·lustrada, dibuxada tota ella en aquarel·la, i publicada en forma de volum únic per l’editorial Tokuma Shoten, en el seu segell Animage Ju Ju Bunko, a una mida una mica més petit que els habituals tankobon. Alguns, entre els que m’incloc, desconeixiem que existia aquesta joia.

La història d’aquest llibre está inspirada en una llegenda tibetana que relata, de forma mitológica, l’aparició de l’ordi al Tíbet, el que avui és el principal conreu i l’aliment sobre el qual es fonamenta la dieta dels habitants d’aquesta regió del mòn. En la seva versió de la història en Hayao Miyazaki ens presenta a en Shuna, el príncep d’una petita i ventosa vall de muntanya que pateix fam. Un dia, arriba al seu llogaret un viatger vell i moribund que porta una bosseta amb llavors daurades mortes. Abans de morir, li explica a en Shuna com ell també havia estat un jove príncep i que havia sortit a la recerca del gra daurat viu, que té el seu origen a la terra dels éssers divins, a l’oest, allà on va la lluna. Portava tota la vida embolicat en aquesta cerca, i moria sense haver arribat al seu destí. En Shuna decideix doncs, contra l’opinió del seu pare i dels ancians del consell, marxar de la seva vall a la recerca del gra mític, i pel camí viurà nombroses aventures, s’enfrontarà a nombrosos perills, coneixerà a persones bones i també a persones dolentes, i arribarà fins a les portes de la terra dels éssers divins.

Molts dels elements més destacats de “El viatge de Shuna” de Hayao Miyazaki els podem identificar en altres de les seves obres i películ·les. Sobretot en “Nausicaä de la Vall del Vent“, que és quasi coincident en el temps. Hi tenim el llogaret d’on és en Shuna, que està emplaçat en una estreta vall on el vent bufa amb força, o el paper de la Tea, que com en la majoria d’obres del mestre resulta ser una jove forta, valenta i amb empenta que no es plega ni s’arronsa. També aquest mòn erm que recorre Shuna, o els elements singulars i místics que es va trobant pel camí (el vaixell de pedra i fusta, els déus antics esculpits als penyasegats), i les criatures singulars (el yakul, els gegants verds, els peixos del mar, la fauna de la terra dels éssers divins,…). Entre d’altres molts elements que són característics del seu estil i les seves històries. És sorprenent com en una obra del Hayao Miyazaki de l’any 1983 ja hi veiem tot allò que ens explicarà i ens mostrarà al llarg dels següents quaranta anys.

El format de “El viatge de Shuna” és peculiar, doncs no és exactament un manga, però tampoc és un llibre il·lustrat. Està a mig camí de l’un i de l’altre. Les pàgines del llibre tenen entre una i dues vinyetes per pàgina, i no hi ha cap mena de diàlegs: el text està inscrit a les vinyetes i és un narrador en tercera persona qui va explicant el que passa. L’edició en català, que arriba de la mà del segell Salamandra Graphic de Penguin Random House i amb la traducció del japonés al català de Marc Bernabé, és digna del seu contingut: tapa dura i un paper de qualitat excel·lent.

El viatge de Shuna
Autor: Hayao Miyazaki
Col·lecció: Salamandra Graphic
Data de publicació: Octubre de 2023
ISBN: 9788419409263
Formato: 16,2×22,5cm. Tapa dura. Color.
Pàgines: 160
Preu: 24,00 euros