Fa unes setmanes va arribar als cinemes del nostre pais “Astèrix et Obèlix: L’empire du milieu“, una nova pel·lícula dels gals irreductibles de Goscinny i Uderzo en imatge real. Si les pel·lícules anteriors d’aquests personatges van comptar amb la participació directa dels seus creadors, o van aprofitar el material d’algun dels seus àlbums, aquesta vegada la pel·lícula ha optat per donar forma a un guió original de Guillaume Canet, Julien Hervé i Philippe Mechelen. Poc després ha arribat a les llibreries una adaptació de la pel·lícula en forma d’àlbum, aquest “Astérix: L’imperi mil·lenari“, amb il·lustracions a tota pàgina dibuixades per Fabrice Tarrin.

Som a l’any 50 abans de Jesucrist. Lluny, molt lluny del poblet d’Armòrica que tan bé coneixem, l’emperadriu de la Xina ha caigut presonera en un cop d’estat dut a terme per l’infame Deng Tsin Qin. La princesa Fu Yi, filla única de l’emperadriu, ajudada per la seva fidel guerrera Tat Han i per Nothifixis, nebot del mercader fenici Nothicansis, aconsegueix fugir per demanar auxili als gals irreductibles…

“Astèrix et Obèlix: L’empire du milieu” és una pel·lícula del director francès Guillaume Canet que la crítica ha rebut amb força generositat. Tot i que les pel·lícules d’Astèrix en imatge real han estat sempre de qualitat molt inferior que les pel·lícules animades, en aquesta ocasió la crítica cinematogràfica ha qualificat aquest film com “una comèdia francesa clàssica“, i a més s’ha fet èmfasi en el fet que no es basa en cap còmic original li ha donat molta llibertat als seus autors. Aquesta pel·lícula ha estat la cinquena pel·lícula de les aventures d’Astèrix i Obèlix amb actors reals, després d'”Astèrix i Obèlix contra Cèsar“, “Astèrix i Obèlix, Missió Cleopatra“, “Astèrix i els Jocs Olimpics” i “Astèrix i Obèlix al servei de la seva Majestat“, i nosaltres seguim insistint que preferim mil vegades una obra com “Astèrix: La residència dels déus” o “Astèrix i el secret de la poció màgica” que qualsevol d’aquestes sis pel·lícules amb actors reals, incapaços de reproduir a Astèrix o Obèlix adequadament per molt que un grassonet Gérard Depardieu s’hi esforci, plenes de cameos innecessaris de famosos i amb efectes visuals molt pobres i poc creïbles per donar forma a la poció màgica o els cops de puny que llancen pels aires els legionaris romans.

Poc després de l’estrena de la pel·lícula va arribar a les llibreries una adaptació de la pel·lícula en forma d’àlbum, “Astérix: L’imperi mil·lenari“, amb textes de l’Olivier Gay i il·lustracions a mitja pàgina dibuixades per Fabrice Tarrin, també autor de l’àlbum il·lustrat “Astèrix i el secret de la poció màgica“. Aquest format d’àlbum no és estrany en el cas de les aventures d’Astèrix i Obèlix, ja que ha estat triat en altres ocasions per adaptar pel·lícules (“Les dotze proves d’Astèrix” o “El secret de la poció màgica”) o per contenir històries que no es desenvolupen mitjançant vinyetes (“Com Obèlix va caure a la marmita del druida quan era petit” o “El menhir d’or”). Tot i això, és evident, no és un àlbum a l’ús i cal ser prudent perquè un es pot emportar un desengany si espera trobar una historia clássica a dins.

“Astèrix: L’imperi mil·lenari” ens explica com, l’any 50 a.C., l’emperadriu de la Xina acaba de ser empresonada després d’un cop d’estat incitat per Deng Tsin Qin, un príncep traïdor. Ajudada per Nothifixis, un comerciant fenici i nebot d’un vell conegut dels gals, i la seva fidel guardaespatlles Tat Han, l’única filla de l’emperadriu, la Princesa Fu Yi, fuig a la Gàl·lia per demanar ajuda a dos valents guerrers, Astèrix i Obèlix, que estan dotats d’una força sobrehumana gràcies a la seva poció màgica.

És una evidència històrica que els romans no van arribar mai fins a la Xina, i aquest aspecte és fonamental per assenyalar el primer gran defecte d’aquesta obra. Els irreductibles gals creats per René Goscinny i Albert Uderzo a les pàgines de la revista “Pilote” un 29 d’octubre de 1959 sempre van saber moure’s en un context de realitat històrica, brincando amb ella, per exemple quan els autors van portar els gals fins a Amèrica (“La gran travessia“), el Pròxim Orient (“L’odissea d’Astèrix“) o les portes d’Àsia (“Astèrix a l’Índia“). L’Imperi romà i l’Imperi xinès de la dinastia Han coexistir en el mateix moment, i es van acostar força en el curs de l’expansió romana cap al Pròxim Orient i les incursions militars xineses a Àsia Central, però no hi ha cap constància de tal trobada. En tot cas, es pot constatar un intercanvi de béns a través de la Ruta de la Seda. D’altra banda, “Astérix: L’imperi mil·lenari” és una història confusa amb molts personatges que no té el sabor clàssic de les aventures d’Astèrix i Obèlix. Coses com aquest Astèrix enamoradís i que s’ha fet vegetarià, les baralles amb l’Obélix, la crisi de parella entre el Cèsar i Cleòpatra, l’estrany fenici Nothifixis tenyit de ros per semblar un gal, la guardaespatlles de l’emperadriu que fa classes de defensa personal a l’estil “Karate Kid”, el príncep traïdor Deng Tsin Qin que només apareix fugaçment al principi i al final, el misteriós príncep que amaga la cara darrera d’una máscara de bambú,… no acaben d’encaixar i no tenen pas el regust dels treballs de René Goscinny i Albert Uderzo, ni tampoc de Jean-Yves Ferri o Didier Conrad que n’han agafat el relleu.

Editat en castellà i català per Salvat, “Astèrix: L’imperi mil·lenari” és un llibre il·lustrat que adapta la pel·lícula homònima de Guillaume Canet al paper, seguint un camí contrari al que semblaria habitual. Potser per això el resultat no és del tot satisfactori, però cal recordar i insistir que aquest àlbum no és un còmic de format clàssic i que potser podrà servir per als lectors més joves, per tal de desenvolupar les seves habilitats lectors amb textos un xic més llargs i complexes que els que apareixen habitualment als còmics d’Astèrix i Obèlix. Mirem-ho així, com una oportunitat per anar una mica més enllà.

Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un llogaret poblat per irreductibles gals resisteix, encara i com sempre, a l’invasor. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris romans als reduïts campaments de Babaorum, Aquarium, Laudanum i Petibonum…

Astèrix: L’imperi mil·lenari
Autors: Olivier Gay, Fabrice Tarrin, René Goscinny i Albert Uderzo
Traducció: Daniel Cortés Coronas
Data de publicació: Febrer de 2023
ISBN: 978-84-696-6974-7
Format: 23×29.5cm. Cartoné. Color.
Pàgines: 48
Preu: 12,95 euros

Entradas relacionadas: